Barberà de la Conca, el topònim
El primer document que parla de Barberà és de l’any 945; tracta d’una donació que van fer els comtes de Barcelona al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Comprenia l’església de Sant Pere d’Ambigats i les seves terres in campo Barberano. Sant Pere fou una ermita enderrocada a mitjan segle XIX.
Els darrers estudis científics sobre toponímia estimen que el topònim Barberà prové d’un antropònim d’origen romà (Barberanus) . La datació primerenca del topònim i l’existència vora el poble d’una important vil·la romana, amb estructures arquitectòniques i abundància de restes ceràmiques que abasten un llarg període ininterromput (del segle I a de C. fins al VIIè de C.), avalen aquesta hipòtesi.
L’escut de Barberà
L’escut oficial homologat per la Generalitat és “Escut caironat: d’atzur, 2 barbs nedant contrapassant d’argent. Per timbre una corona mural de poble”.
El segell amb dos barbs és dels anomenats escuts parlants; és a dir, aquells en què les armes interpreten gràficament el nom amb què es corresponen. Així, Barberà fora un derivat d’un peix “barb”. Deixant a part l’etimologia del nom Barberà, que no té res a veure amb els barbs, el cert és que al primer escut que es coneix al poble ja hi figuren els peixos. És el segell de la Comanda templera de Barberà, emprat els segles XIII – XIV, que presenta un castell flanquejat per dos barbs i unes lletres que diuen: “Segell de la Comanda de Barberà”.