El poble de Barberà de la Conca (476 m) es formà a redós del seu antic castell, al pendent meridional del turó, a la part superior del qual es bastí. El castell patí diverses transformacions, i darrerament ha estat rehabilitat. A la banda oriental de la carena del turó que domina la població s’edificà l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, iniciada l’any 1792 i acabada el 1796, segons el projecte del mestre Pomers (planta de l’església) i de fra Francesc, del convent de Sant Francesc de Montblanc (planta del campanar i portalada). Ocupa el lloc de l’anterior, d’estil romànic, de la qual només es conserva el timpà, que representa la Mare de Déu entronitzada portant l’Infant assegut a l’esquerra, emmarcat tot dins d’una màndorla sostinguda per dos àngels laterals, i que és situat damunt el buit de la porta d’ingrés de l’església. El temple, d’estil barroc, té una nau central i dues de laterals. El campanar, que s’alça a partir de la nau lateral dreta, al costat de l’entrada, és d’una especial bellesa; des del cim hom pot contemplar una bona vista de la comarca.
El celler cooperatiu és un notable edifici modernista projectat el 1920-21 per Cèsar Martinell.
Situació al Mapa de Barberà de la Conca
El municipi comprèn el poble de Barberà de la Conca, que n’és el cap, i l’agregat d’Ollers. El terme és travessat per la seva part nord-occidental per la carretera comarcal C-37 de Montblanc a Manresa, de la qual surt un ramal que en direcció W-E travessa el centre del territori i que a l’E s’ajunta amb la carretera local de Sarral a Cabra del Camp. Altres vies menors uneixen Barberà amb Pira i amb Sarral. Potser cal relacionar el topònim (Barberà) amb l’existència d’una important vil·la romana del Baix Imperi que aglutinà dominicalment les de menor importància de la contrada, i que, pertanyent al llinatge Barberanum, era situada vora l’actual poble de Barberà.
Economia i Població
Quant al seu procés demogràfic, la població (barberans), en el fogatge del 1359 corresponent als llocs de l’orde de l’Hospital, era de 103 focs (més 13 d’assignats a Ollers), que vers el 1380 havien baixat a 88 (i a 6 a Ollers). A la fi del segle XV, hom torna a notar un petit descens de població (61 i 5 focs respectivament el 1497), seguit d’una lleugera recuperació durant el segle següent (68 i 5 focs, respectivament, el 1515, i 72 i 6 el 1553). Al segle XVIII Barberà experimentà un important increment demogràfic (324 i 50 h, a Barberà i Ollers, respectivament, el 1719, que passaren el 1789 a 629 i 85) que continuà al llarg del segle XIX —malgrat un descens corresponent al 1845 (569 h)— amb 1 380 h el 1857, 1 425 el 1860, 1 203 el 1877 i 1 458 el 1887, que havia de marcar com a tota la Conca el seu màxim de població, i que coincideix amb la gran puixança del conreu de la vinya. Els estralls econòmics de la fil·loxera, que arribà a la Conca el 1893, incidiren en la població: el 1897 havia baixat a 1 333 h. Amb tot, entrava encara al segle XX amb un petit guany (1 368 h) que aniria seguit d’una minva constant (1 345 h el 1910, 1 325 el 1920 i 1 250 el 1930), accentuada a causa de la guerra civil (1 031 h el 1940), i que seria molt més forta a causa de l’emigració a partir dels anys seixanta (1 016 h el 1950, 834 el 1960, 520 el 1975). Aquesta tònica decreixent continuà, de manera més moderada i amb alguna oscil·lació, al llarg dels anys vuitanta i noranta (424 h el 1991, 401 h el 1996 i 488 h el 2005). La base econòmica és l’agricultura, dedicada especialment al secà. Hi predomina la vinya, seguida dels cereals. També és present la fruita seca, especialment l’ametller, mentre que l’olivera, en retrocés, ha quedat reduïda a alguns claps aïllats. Al regadiu, trobem una considerable extensió d’horta. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar porcí i l’aviram.
Una de les activitats principals, paral·leles a l’agricultura, és l’elaboració de vins i cava. La Cooperativa Agrícola de Barberà és l’hereva de dues entitats: la Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará (fundada el 1894 i anomenada La Societat), que fou el primer celler cooperatiu de Catalunya, i el Sindicat Agrícola de Barberà (creat el 1913). Les dues entitats es fusionaren el 1934. En aquest sector, també hi trobem altre bodegues de més nova creació com son Carlania Cellers, Pla de la Masó, Taranna Poetic, Gabor Cellers o Clos Montblanc. Tots ells, els trobareu a la secció de Cellers