1 – El Sindicat Agrícola de Barberà

Construït entre 1920 i 1921, a tocar del poble vora la carretera, el celler de Martinell és una de les més reeixides “catedrals del vi” de l’arquitectura agrària catalana.

L’èxit assolit per la Societat Agrícola encomanà al grup de propietaris del poble la necessitat d’associar-se i construir el seu propi celler. Així, l’any 1913, a l’empara de la Llei de Sindicats de 1906, fundaren el “Sindicat Agrícola de Barberà” que, sis anys després, en una finca comprada a Ignasi Sarró (el Moliner), construí el celler. Per a l’obra, reberen l’emprèstit que el Banc de Valls acostumava a concedir per a aquest tipus d’obres. 

En paraules de Martinell, els directius que li van encarregar el projecte volien “que fos dels més moderns, tant en l’aspecte enològic com en el constructiu”.

El celler de Cèsar Martinell

El celler es plantejà a base de dos rectangles, un més gran que l’altre, disposats en T, sobre un terreny de dos nivells. L’edifici gran, destinat a estiba, es construí al nivell inferior, i l’edifici petit, que havia de contenir el moll de descàrrega, la sala de màquines i la casa del conserge, se situaria entre el nivell superior i l’inferior. L’edifici gran, que té 43 m de llarg per 21 m d’ample, està subdividit en tres naus, segons un pla basilical i, a l’estil d’aquestes grans fàbriques, s’aixequen de llarg a llarg dues files de pilars units per arcs diafragmàtics on carreguen les encavallades de fusta que aguanten la teulada de dues vessants. També com a les basíliques, els murs que separen la nau central de les col·laterals, tenen a la part alta grans finestrals que donen llum i ventilació a la nau principal. És remarcable la utilització del maó vist en totes aquests elements estructurals de suport. 

La façana d’aquesta gran nau, situada al costat de ponent, fou dissenyada amb tres portes d’arcs equilibrats –la central més gran– i un ample cos de cinc finestres, amb arcs del mateix tipus al mig damunt de la porta principal.

Les tres naus de la sala gran tenen cups soterranis i tines de ciment armat al damunt. Sota els cups hi ha túnels subterranis que que permeten la neteja i l’extracció còmoda de la brisa un cop fermentat el most del vi brisat. A més d’aquest sistema tan original de sanejament, Martinell féu construir entre cup i cup cambres verticals d’aïllament per evitar que un escalfés l’altre. Aquestes cambres es ventilaven mitjançant circuits verticals de canonades de terrissa.

Especialment interessant és la torre de l’aigua que s’inspirà en el campanar barroc de l’església parroquial de la vila. 

Acabada l’obra, el celler tenia una cabuda de 180.000 hl i costà mig milió de pessetes, de les quals 326.950 foren destinades estrictament a despeses de la construcció. El préstec del Banc de Valls cobria les tres quartes parts. Popularment seria conegut com “el celler (o sindicat) dels rics”.

Val a dir, però, que malgrat el “gran esforç” dels propietaris, l’entitat estava a punt de fer fallida quan, l’any 1934, una llei de la República obligà a la fusió de les dues cooperatives barberenques. La unificació salvà el Sindicat Agrícola o, dit d’una manera més exacta, els “sindicat dels pobres” acabà pagant el “sindicat dels rics”. 

L’edifici ha patit poques modificacions respecte a l’obra original, només dues excepcions: la tecnologia de l’acer inoxidable aplicada a la vinificació (tremuges, premses pneumàtiques, tines…) i les caves subterrànies, ubicades als antics túnels de desguàs adaptats. 

Actualment, disposa d’una agrobotiga, que, entre altres productes, ven vins i caves de la Comarca.

Fonts

Horari agrobotiga: de dilluns a divendres: 9:00 a 13:30h i de 15:30 a 19:00h. | Dissabte, 10-14h i 17-20h. | Diumenges i festius, 10-14 h. 

Contacte:

Agrícola de Barberà, SCCL | C. del Comerç, 40 | 43422 Barberà de la Conca | Tel. 977 88 70 35 | admin@coop-barbera.com |  www.coop-barbera.com