7 – La Casa de la Societat

La Societat

La Societat Agrícola de Barberà fou una associació pagesa, fundada l’any 1894 sota el nom de Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará, que, entre altres fites de caràcter sociocultural, va construir un local social, “la Casa”, (1896-97) i el primer celler cooperatiu de Catalunya (1899-1902).

Entre 1865 i 1880, a causa de la fil·loxera, França va perdre la vinya i el mercat del vi, circumstància que aprofità Catalunya per ocupar-lo. Foren anys d’eufòria econòmica, anys de la Febre d’or que acabaren quan els anys noranta la fil·loxera envaí les vinyes catalanes i portà la crisi al camp català. 

Els pagesos, desesperats, s’uniren en societats per lluitar col·lectivament contra les adversitats. El 1894, a Barberà fundaren la Societat Agrícola que reclamava als propietaris millores salarials i contractes de conreu més justos, al temps que començaven a elaborar vi en comú, en cups de lloguer. Després d’un llarg període de lluita (manifestacions i vagues) la Societat en sortí victoriosa. 

Cal dir, però, que bona part del triomf fou degut a l’ajut que reberen de Joan Esplugas Moncusí, un propietari progressista i polític republicà. Esplugas havia conegut i estudiat sobre el terreny com França es recuperava de la fil·loxera replantant la vinya amb peu americà. Aquests coneixements els va transmetre als pagesos de Barberà i de la comarca. 

Entre 1898 i 1900 fou molt important la construcció de la carretera de Barberà, no només per al transport sinó també pel peonatge, que donà feina a la pagesia del poble. Aquesta fou una de les gestions polítiques més importants d’Esplugas vers el seu poble. La carretera fou inaugurada el febrer de 1900. L’Ajuntament agraït, el declarà “Fill Predilecte”, li dedicà un carrer i col·locà una làpida laudatòria a la sala de plens. 

El local social, “la Casa” 

Amb aportació col·lectiva de materials i treball, entre els anys 1896 i 1897, la Societat va construir el seu local social, “la Casa”. No el projectà cap arquitecte sinó un soci paleta, Josep Vilaró el Bepo, amb la col·laboració de Joan Esplugas. La Casa tenia una distribució d’allò més racional: planta rectangular i tres nivells: baixos, pis principal i golfes. Als baixos hi havia magatzems, una sala polivalent per a ball, cine i teatre; i al primer pis, serveis (secretaria, biblioteca i habitació per al conserge), la sala del cafè i l’escola per als nens dels socis.

La Casa va satisfer les necessitats bàsiques de l’associació. S’hi dugueren a terme tota mena d’activitats destinades al lleure, la instrucció i la cultura. La Festa Major de la Societat era el Primer de Maig. Aquell dia feien una manifestació festiva que començava davant de la Casa i recorria després els carrers principals del poble per acabar al Calvari, on un soci feia un míting i finalment cantaven la Marsellesa. L’any 1939, la dictadura franquista clausurà la Casa. 

El celler de la Societat

Entre 1899 i 1902, la Societat dugué a terme la construcció del que fou el primer celler cooperatiu de Catalunya. Estava situat al costat de la carretera, a uns 300 m de la sortida del poble, en direcció a Montblanc.

L’edifici fou una obra realitzada amb l’esforç dels socis, que hi aportaren materials i peonatge, com havien fet amb la Casa. No té estil arquitectònic, no el projectà cap arquitecte; tanmateix, seguí les instruccions que Esplugas havia observat als cellers cooperatius francesos.  

La composició de la planta és molt funcional: organitzada en tres naus rectangulars, una per a moll de recepció i descàrrega, una altra per a sala de premses i una altra per a estiba i cups de fermentació. Totes es cobriren amb encavallada de fusta i teulada a dues vessants. Si bé arquitectònicament l’edifici no és destacable, la seva funcionalitat fou admirada i seguida pels arquitectes que, com Domènech Roura i Martinell, s’especialitzaren en arquitectura agrària.

Popularment seria conegut com “el celler (o sindicat) dels pobres”. Actualment, el celler no està en funcionament, tanmateix una part de l’edifici s’ha destinat al “Viver de celleristes”.

Actualitat.

Actualment, la Casa es fa servir per activitat socials i culturals, respectant la idea de la Seva creació.

Fonts