La Font vella és la font més antiga de Barberà, documentada des de l’any 1175. L’aigua neix en una mina que s’endinsa fins a la veïna parada del Senyor. És la font on els barberencs anaven a buscar aigua abans de la instal·lació domèstica de l’aigua corrent. Amb el seu cabal es reguen (o es regaven) els “horts de Castell”.També, des de molt antic, la seva aigua havia estat utilitzada per a abeurador del bestiar i per als rentadors comunals. El segle XVIII, concretament el 1772, com tantes altres fonts d’arreu, la Font Vella fou convertida en font monumental de caràcter barroc. Es construí un mur exempt de coronament curvilini simètric amb cinc canelles de ferro i una pica de pedra al peu d’on l’aigua sortia canalitzada vers els abeuradors i els rentadors construïts aleshores al costat. Aquests foren dissortadament enderrocats l’any 1983. A la plaça que hi ha davant de la font, l’any 2008, s’hi col·locà una reproducció de la creu de terme de Santa Anna de Montornès.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
CONTINUEM AMB LA VISITA?
LA CASA DE LA SOCIETAT