5 – Església de Santa Maria

L’església parroquial de Barberà està situada al costat oriental del mateix turó en què s’aixecà el castell. 

Hi hagué una primera església romànica que, al segle XVIII, fou desfeta per a construir la nova al mateix lloc. De la romànica es conservà un timpà, que fou col·locat a la façana de l’església nova. Aquest timpà, obrat el segle XII o XIII, és un relleu de notable qualitat artística. Hi figura la Mare de Déu entronitzada amb el Nen Jesús assegut a la falda esquerra. La Verge portava un ceptre a la mà dreta (desaparegut de fa molts anys), mentre amb l’altra aguanta Jesús, que beneeix amb la dreta i porta un llibre a l’esquerra. L’escena és envoltada d’una ametlla mística floral que aguanten dos àngels disposats simètricament. Al costat del Nen hi ha una estrella (ara molt erosionada, però no en fotografies dels anys vint del segle passat); aquest detall féu que l’estudiós nord-americà Kingsley Porter pensés que representava el tema de l’Epifania i relacionés el timpà barberenc amb el cercle escultòric de la Mare de Déu del Claustre de Solsona.

L’església actual va ser construïda entre els anys 1792 i 1796, per iniciativa del rector Josep Cabirol. L’obra fou executada pels mestres de cases Francesc Tomàs de Montblanc i Magí Veciana de Sarral. Els plànols de la nau els dibuixà un tal mestre Pomés i els del campanar i la portalada, fra Francesc, del convent de Montblanc.

Té planta rectangular de 30 x 18 m, distribuïda en esquema basilical de tres naus i creuer. Els elements de suport són pilars, i la coberta, voltada de canó amb llunetes. Una volta de mitja taronja cobreix el creuer. Les parets són de maçoneria i els elements estructurals, angulars i la portalada, de pedra.

Els elements més notables del temple són el frontispici i el campanar. La façana està coronada per la clàssica silueta curvilínia rococó. L’èmfasi decoratiu es concentra a la portalada, que mostra un ordre dòric amb columnes exemptes amb pedestal. El campanar és un element prismàtic de secció quadrada a la part baixa i hexagonal a la superior. L’estil d’aquest temple pertany al darrer barroc que proliferà per Catalunya quan el creixement vegetatiu dels pobles reclamava temples més grans.

A finals del XIX el rector Jaume Tarragó feu construir al costat de migdia una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. 

Darrerament, l’any 2010, es va obrir una esquerda al poble, que travessa tota l’església i s’aprecia sobretot a la façana i a les cases del davant. El poble ja ha enllestit la tercera fase de les obres que tenen per objectiu frenar l’avenç de l’esquerda.

L’Ajuntament, que hi batalla des de fa anys, valora molt positivament els treballs.

Fonts